Em vaig acostumar.
No sé viure sense comunicar, encara que poca gent miri el reflex a pantalla del que escric.
Al juliol de vint anys enrera vaig accedir a aquest món en pantalles, que mai hauria pogut imaginar.
Dia rere dia hi soc.
Dies de menys i de menys.
Acompanya el meu procés de creativitat.
Un dia qualsevol el cicle es tancarà.
Serem fins que l’empremta deixi de ser marca en el que quedarà.
No hi ha res més que l’instant fugaç.
Ja som demà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada