El monjo Soc un home viscut, per anys i vivències. Un secret al fons de l’ànima demana sortir. Em cal confessar. Dir el que va passar. Érem dos a la basílica. Cap testimoni ho podria corroborar. Vaig ser covard, fugia amb la por després de viure el que va passar. La meva fe no va ser suficient. Des d'aquell dia he viscut a la mentida. Hauria d’haver deixat el sender de cristià que he volgut representar. Hi érem dos. Vaig quedar només jo. L’altre no era. Al principi era un altre agenollat a davant de l’altar principal. Un ésser inconsistent que em va espantar. El seu silenci em va travessar com una espasa de gel. Vaig mirar enrere, després de sortir precipitadament, i vaig veure els negres núvols planant a sobre les altes torres, sentint a dins meu un terrorífic cop, que em va fer fugir.