Allibero la meva ment quant m’endinso a llegir les paraules lligades a paper o pantalla.
Llegir és el que m’enriqueix.
Es el millor que m’han transmet.
Tenir llibres propis és el meu bé més preat.
No és fugir.
Quan voldria fugir, no tinc la temprança d’acostar-me als textos escrits, o escoltar les paraules de veus que els transmeten.
Quan la tristor m'emmordassa no puc obrir les lletres regalades per qui les va escriure.
M’endinso al cos i la ment, i cerco sortir.
Escric.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada