Lletres de fulles noves

 Soc jo. Ets tu. Som nosaltres. Vivim. Hem viscut. Tenim un passat comú. Tenim un futur. Serem aire. Serem veu. Serem flama. El present demana un futur propi. Ésser. Mantenir la flama.

 Arriscar-se. El risc. Viure en un estat d’alerta continuat. El risc imaginari o real. Tenir un lloc on sentir seguretat. Els límits marcats. Protegir-se d’una alteritat possible. Caure en el parany. El parany traçat des de les fissures amagades darrere de promeses, traçades amb destresa a dins d’un sistema difícil d’esbrinar.

 Tant de bo… Tant de bo la gent fos amable. Tant de bo ens escoltessin els uns als altres. Tant de bo viure fos possible a qualsevol indret. Tant de bo.

 Hereva d’un regne ample, on el català era per parlar. Descendent d’aragonesos i aragonesa de ple, sento a la parla la proximitat. A la franja ho parlen. Allà on vaig néixer s’han castellanitzat.

 Les fulles. Les fulles cauen a terra. L’arbre es recull en si mateix. Quan la natura li crida, surten per gronxar-se al vent i vestir el tronc i les branques. Les arrels es posen en acció a tota màquina, per distribuir el processament de les substàncies que venen i van.

 Diferent. Cuidat de ser diferent. Amaga la teva diferència i fes el que no cridi l’atenció en cap moment. Aprèn a amagar i sobreviuràs a un món gregari que viu mirant al del costat.

Cel. Tots tenim un cel a sobre. Allà dalt no hi ha fronteres. Els núvols van anant i es formen comptant amb corrents d’aire que els porten suau o amb força. Quan el cel es veu net, a altres llocs és diferent. Núvols amenaçant. Núvols blancs. La lluna i el sol els farà destacar.

 El cor Em batega el cor. Soc viva. Els pulmons. Respiro. L’aire m’ofega. Contaminació. Hi ha qui viu a la seva bombolla i no se n’adona. L’aigua. L’aire. El terra. Habitem un món malbaratant el que ofereix per la vida. Un planeta que és casa nostra. Un univers. Un cel que ens envolta. Avui m’ofegava. Al·lèrgies. Mai de petita les havia patit. Contaminen l’aire amb les guerres. La pols. Avions. Cotxes. Contaminació que mata.

 Avui, a Vigo, un dia fosc. Plujós. Ahir vaig sortir d’una nit sense alè. La migranya d’abans-d’ahir va ser de les més dures. Cap a la vesprada i durant la nit.  Anit també he patit, però no tant. La medicació té cafeïna, entre els seus components. Això em fa perdre la son. Abans de Nadal vaig agafar una galipàndria que em va espatllar les trobades familiars. A Cap d’any vaig recaure. Encara arrossego les conseqüències. Ahir al matí tenia cita amb el metge especialista. M’ha fet fer unes proves i analítiques. Durant el dia anava molt cansada. Em costava mantenir el ritme. A més a més, em sentia desmotivada.  Potser amago pors. Tot es barreja.  

 Voltant el món. Voltant la vida. Amb tu. Sempre. Amb tu. Voltant la vida. Al meu cor. Sempre. Al meu cor.

 Com puc viure a un món que ens ofega? Aire, si us plau! Aire! Ens vau vendre estils de viure. El tabac va ser un comerç. Ho és. Qui va fumar, va deixar L’empremta als seus pulmons. Cotxes. Benzina que contamina. Avions que van d’un lloc a l’altre escurçant distàncies. Producció d’electricitat. Recursos fòssils. Tot contamina l’aire que em cal respirar. Malalties que no ens deixen tenir una vida de qualitat. La sanitat com a negoci. Un món mesurat en guanys i pèrdues als mercats. El cost dels diners. Els bancs. Impostos que paguem els de menys recursos, per sostenir-ho tot. Els que més guanyen, menys aporten pel benestar. Ho volen privatitzar. Les criatures a una educació privada. La pública mancada de recursos i carregada dels més necessitats. L’Estat ha deixat de vetllar pel bé públic i s’ha deixat encantar pel capital. Raó de ser poble. Ho han oblidat.

 Vincles. Relacions. Estimar. Sentir. Tenir un lligam amb altres. Una vivència enriquidora. Algú que et mira directament als ulls i compta amb tu. Quan el temps descompte i vas deixant pel camí qui marxa, tens el sentiment de pèrdua. A poc a poc la solitud. Molts i moltes ja no són. Fer anys és anar perdent la gent del teu costat. Qui t’estimava. Qui t’escoltava. Aquella persona que omplia el temps i l’espai pel mer fet de ser part de la teva vida. Els records acompanyen aquest desert.

 Què podem fer de les nostres creences? Som hereus i hereves d’un seguit en el temps, transmès de pares a fills. La mare pregava als seus sants. Jo no pregó. No, en general. Però dic Déu meu.  A dins meu hi ha sentiments oposats. Com pots diferenciar? Quan, en el fons del fons de mi mateixa, penso en les creences de diferents pobles, religions que consideren posseeixen la veritat absoluta, ho poso en dubte i penso que l’organització dels pobles ha fet servir les creences com un lligam de cohesió i pertinença. No només això. Un mandat inamovible en determinats contextos, imposat per permetre a un sector el domini sobre l’altre, discriminant per raons diverses.

 Si rau sota terra i a poc a poc va traient les seves fulles primerenques, amb temps aquella llavor serà fruit. Li caldrà un ambient favorable. Temps tindrà per fer-se. Si no plou. Si el fred no li deixa germinar. Aquella llavor no tindrà futur. No totes les llavors ho tenen. A les persones passa el mateix. Els cal un ambient saludable per arribar a ser. Vivim una realitat estranya. No hi ha cura de les noves generacions. Com pot ser que aquells que hem tingut un recorregut de vida estiguem descuidant les dels nostres nens. Miro als que fan lleis.

 Guerra Guerres Armes Destrucció Així un dia i un altre Així el nostre món Negoci Qui paga és perdedor Ho fa amb la vida Ho fa amb dolor Extermini de pobles Extermini No hi ha raó És un desori Una mala praxi Polítics  Mercat que trenca el cor Ho patim tots

 Retreure Retrets  Retreure a la vida allò perdut Allò que és un desig no aconseguit Retrets Negacions que no porten en lloc Has perdut oportunitats Haurias volgut quelcom que no has aconseguit Injustament T’ho han negat Renegues i assenyales al cel Com si algú et pugues escoltar Pèrdues que mai tornaran Persones i bens Somnis renunciats Volguessis tornar Res no es pot tornar a començar Encara que ho pensis Encara que ho diguis Ahir és passat Ni tu, ni els fets tornareu Res podràs retrobar

Anyorança Anyorança Anyor Sentiment Puc anyorar un temps Passat I perdut El puc refer al meu pensament Puc creure que era millor Jo era amb somnis que el temps ha deixat passar Tenía un futur Ara no puc recordar quin Pot ser mai havia pensat que arribaria un demà llunyà Pot ser vivia un present carregat de passats

Destrucció Destrucció Tot destruït Desfet Trencat Les guerres ho destrueixen tot Treuen la vida Treuen l'esperança Desgasten Trenquen I enforteixen aliances El desgast no es repara Els innocents ho pateixen Qui guanya les mana Té poder i abusa de'll Desconfio Perdo ganes Caure a la tristor de la desesperança Volem pau Tant costa guanyar-la?