Què podem fer de les nostres creences?
Som hereus i hereves d’un seguit en el temps, transmès de pares a fills.
La mare pregava als seus sants.
Jo no pregó. No, en general. Però dic Déu meu.
A dins meu hi ha sentiments oposats.
Com pots diferenciar?
Quan, en el fons del fons de mi mateixa, penso en les creences de diferents pobles, religions que consideren posseeixen la veritat absoluta, ho poso en dubte i penso que l’organització dels pobles ha fet servir les creences com un lligam de cohesió i pertinença. No només això. Un mandat inamovible en determinats contextos, imposat per permetre a un sector el domini sobre l’altre, discriminant per raons diverses.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada