Com puc viure a un món que ens ofega?
Aire, si us plau!
Aire!
Ens vau vendre estils de viure.
El tabac va ser un comerç. Ho és.
Qui va fumar, va deixar L’empremta als seus pulmons.
Cotxes.
Benzina que contamina.
Avions que van d’un lloc a l’altre escurçant distàncies.
Producció d’electricitat.
Recursos fòssils.
Tot contamina l’aire que em cal respirar.
Malalties que no ens deixen tenir una vida de qualitat.
La sanitat com a negoci.
Un món mesurat en guanys i pèrdues als mercats.
El cost dels diners.
Els bancs.
Impostos que paguem els de menys recursos, per sostenir-ho tot.
Els que més guanyen, menys aporten pel benestar.
Ho volen privatitzar.
Les criatures a una educació privada.
La pública mancada de recursos i carregada dels més necessitats.
L’Estat ha deixat de vetllar pel bé públic i s’ha deixat encantar pel capital.
Raó de ser poble.
Ho han oblidat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada