Salta al contingut principal

Lletres 36

 


Tens més perquè has jugat amb avantatge.

De qui i de on.

I ho tens perquè altres ho han fet per a tú.

Has especulat i t’has aprofitat.

Has tret dels altres les seves substàncies.

Has arribat a casa seva i els has fet fora.

Has ocupat la terra i l’has fet teva, amb lleis teves.

Has jutjat i fet sentències afavorint els teus desitjos, menyspreant altres.

Ningú t’ha aturat.

Si algú ho volgués saps què fer.

Dones i divideixes. 

Compres voluntats. 

Tens qui et neteja el camí.

Ningú atura el teu pas.

Ningú arriba allà on estàs.

A dalt.

On ningú pot arribar.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lletres 61

 Les fulles. Les fulles cauen a terra. L’arbre es recull en si mateix. Quan la natura li crida, surten per gronxar-se al vent i vestir el tronc i les branques. Les arrels es posen en acció a tota màquina, per distribuir el processament de les substàncies que venen i van.

Lletres 44

Llums De cop, el nostre món és va aturar. Sant tornem-hi. Cinc anys enrere a casa. Aquest dia, al carrer. Pot ser volien veure com podem reaccionar. Recursos que ens calen. Contar a fer com la sopa de pedres del conte contat. Jo tinc, tu tens. Tenim. Sumar. Amb altres, com sempre, podrem. Són dies més llargs de llum natural. No tothom pot. Ens haurem d'ajuntar.