Envellir.
Envelliment.
Ser una persona vella.
Així prem consciència del meu estat.
Aquests setanta m’han tornat el mirall.
El pitxor el cos adolorit.
Dormo poc.
Per vestir-me em cal fer moviments a un cos vell.
Puc pensar.
Puc somiar.
El cos és, dient-me que no puc fer certs moviments.
Encara que vulgui fer passes com ahir.
El fred m’esmicola i fa frenada.
No només són migranyes arrossegades.
El cap entorpit.
Les cames.
Articulacions que em fan mal.
Cabells blancs ja manen.
Taques a la pell.
Pigues.
El món més llunyà.
No tornarà a passar.
El cel a sobre cau a raudals.
Riuades.
Sequeres.
Canvis anunciats.
Desfavorits responen.
Vides de merda que tenen cura dels altres.
Un impuls solidari educat i traspassat generació a generació.
Els hi cal salvar el que queda.
Són hereus d’un passat.
Remugant.
Escorat al terra.
Caure sense poder-ho evitar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada