Lletres de fulles noves

 Qüestions Preguntes que no sé respondre. Taxativament. Rondino. Venen de suggeriments externs. La meva ciutat. Quina? Sempre un peu a una i l’altre descol·locat. La ciutat on vaig néixer ja no és la meva.  Ha cambiat. Jo també. La ciutat que vaig habitar mentres feia de mestra ara s’ha transformat i no em pot tornar res del que voldria testar. L’altra. La que visc per temporalitat. Tampoc la vull com cal. Sóc a dins meu. Miro núvols al cel. Carrers. Sorto i trepitjo. No sóc en lloc. Sóc.

  Envellir. Envelliment. Ser una persona vella. Així prem consciència del meu estat. Aquests setanta m’han tornat el mirall. El pitxor el cos adolorit. Dormo poc. Per vestir-me em cal fer moviments a un cos vell. Puc pensar. Puc somiar. El cos és, dient-me que no puc fer certs moviments. Encara que vulgui fer passes com ahir. El fred m’esmicola i fa frenada. No només són migranyes arrossegades. El cap entorpit. Les cames. Articulacions que em fan mal. Cabells blancs ja manen. Taques a la pell. Pigues. El món més llunyà. No tornarà a passar. El cel a sobre cau a raudals. Riuades. Sequeres. Canvis anunciats. Desfavorits responen. Vides de merda que tenen cura dels altres. Un impuls solidari educat i traspassat generació a generació. Els hi cal salvar el que queda. Són hereus d’un passat. Remugant. Escorat al terra. Caure sense poder-ho evitar.

  Hi ha un estat d’ànim afectat per les circunstàncies.