Salta al contingut principal

Lletres 38

 


Mai hagués dit que tenia aquest sentiment.


IMPOSTORA


Es parla del complexe.

No era jo.

Eren altres que amb la mirada i el gest em deien tot.


¿Què feia fent allò?


He hagut de trepitjar vida per saber que no només sóc capaç i puc.

He sabut que la vergonya projectada a sobre nostre, com dones, com netes, com filles de, cal que sigui seva, perquè fan un estret espai per que em desanimi i renunciï a ser qui sóc.


Gens fàcil.


Però he anat fent camí.

Sort.

Coratge.


Fracàs, mai de la vida.


Si he errat, ha estat l’avís.

Calia deixar-ho de costat i renéixer.

Seguir.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lletres 61

 Les fulles. Les fulles cauen a terra. L’arbre es recull en si mateix. Quan la natura li crida, surten per gronxar-se al vent i vestir el tronc i les branques. Les arrels es posen en acció a tota màquina, per distribuir el processament de les substàncies que venen i van.

Lletres 44

Llums De cop, el nostre món és va aturar. Sant tornem-hi. Cinc anys enrere a casa. Aquest dia, al carrer. Pot ser volien veure com podem reaccionar. Recursos que ens calen. Contar a fer com la sopa de pedres del conte contat. Jo tinc, tu tens. Tenim. Sumar. Amb altres, com sempre, podrem. Són dies més llargs de llum natural. No tothom pot. Ens haurem d'ajuntar.