Salta al contingut principal

Lletres 38

 


Mai hagués dit que tenia aquest sentiment.


IMPOSTORA


Es parla del complexe.

No era jo.

Eren altres que amb la mirada i el gest em deien tot.


¿Què feia fent allò?


He hagut de trepitjar vida per saber que no només sóc capaç i puc.

He sabut que la vergonya projectada a sobre nostre, com dones, com netes, com filles de, cal que sigui seva, perquè fan un estret espai per que em desanimi i renunciï a ser qui sóc.


Gens fàcil.


Però he anat fent camí.

Sort.

Coratge.


Fracàs, mai de la vida.


Si he errat, ha estat l’avís.

Calia deixar-ho de costat i renéixer.

Seguir.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lletres 44

Llums De cop, el nostre món és va aturar. Sant tornem-hi. Cinc anys enrere a casa. Aquest dia, al carrer. Pot ser volien veure com podem reaccionar. Recursos que ens calen. Contar a fer com la sopa de pedres del conte contat. Jo tinc, tu tens. Tenim. Sumar. Amb altres, com sempre, podrem. Són dies més llargs de llum natural. No tothom pot. Ens haurem d'ajuntar.

Lletres 48

Destrucció Destrucció Tot destruït Desfet Trencat Les guerres ho destrueixen tot Treuen la vida Treuen l'esperança Desgasten Trenquen I enforteixen aliances El desgast no es repara Els innocents ho pateixen Qui guanya les mana Té poder i abusa de'll Desconfio Perdo ganes Caure a la tristor de la desesperança Volem pau Tant costa guanyar-la?