Si visqués per sempre no sentiria ni viuria.
De fet, el meu cos va fent canvis i seguirà fent-los encara que jo no tingui capacitat de saber-ho.
Energia i matèria en un continu que ara diferencia una identitat meva.
Abans i després no té nom concret.
Penso i sento a la concreció d’un present conviscut al meu temps.
Un instant és constant i infinit.
Ser conscient és anar darrera del temps.
Tot és quiet i en moviment.
Ahir.
Demà.
Ara.
Intangible realitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada