Salta al contingut principal

Lletres 26

 


Els diumenges feien pastissos.

Va ser un temps meravellós.

Recordo la festa a les cotxeres de Sants.

Van fer tot el que van poder. Van tenir èxit. Es van vendre en racions.

Va ser una trobada fantàstica.

Jo em vaig vestir amb una roba que es podia convertir en capa. I una màscara blanca amb tires llargues de paper de color marrò.

M’agrada ballar. Vaig gaudir.

Doncs, els dilluns portaven el pastís per fer un té al Centre.

Era una trobada molt enriquidora.

El temps d’aquelles trobades va ser molt enriquidor.

Després anaven a sopar. Recordo aquell restaurant al barri de Gracia.

Hauria de revisar quan temps va durar aquella trobada.

Quan es va obrir la illa, es va passar la celebració dels dilluns.

De fer pastissos vaig aturar abans.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lletres 44

Llums De cop, el nostre món és va aturar. Sant tornem-hi. Cinc anys enrere a casa. Aquest dia, al carrer. Pot ser volien veure com podem reaccionar. Recursos que ens calen. Contar a fer com la sopa de pedres del conte contat. Jo tinc, tu tens. Tenim. Sumar. Amb altres, com sempre, podrem. Són dies més llargs de llum natural. No tothom pot. Ens haurem d'ajuntar.

Lletres 48

Destrucció Destrucció Tot destruït Desfet Trencat Les guerres ho destrueixen tot Treuen la vida Treuen l'esperança Desgasten Trenquen I enforteixen aliances El desgast no es repara Els innocents ho pateixen Qui guanya les mana Té poder i abusa de'll Desconfio Perdo ganes Caure a la tristor de la desesperança Volem pau Tant costa guanyar-la?