Lletres 25

 

La meva infantesa té diferents cicles.

Mentres era a casa i el món que m’envoltava era de família i veïns, abans d’anar a escola, debia ser el paradís.

Encara que hi ha el record del moment que havia de controlar el pipi. La mare em va ficar a prop de la cuina i jo vaig creure que em cremaria el cul. Quin ensurt. Un mètode expeditiu.

La reste de nens i nenes del barri van trigar. Jo no. Em vaig espantar.

Hi ha unes fotos on no aconseguien fer-me sonriure.

Altre moment, quan la comunió. El fotògraf deia que amb la boca tancada, suposo que perquè no es veiés forats de dents caigudes.

Més grandeta, si que surto amb un sonriure. I amb les dents malament. Deien que del sucre i caramels.

Als deu anys va caldre dentista. Em va extreure una peça.

No em vaig deixar, i va caldre tornar. El meu germà em va acompanyar. La mare ens va donar diners, a tots dos. Jo em queixava perquè a mí m’havien fet mal i ell no.

Deu anys més tard no van saver salvar el ullal que estava tocat allí on havia tocat aquella altre peça.

Vaig tenir una gran infecció. Van caldre injeccions. I el dentista ho va haver de extreure.

De molt jova he patit molt de les dents.

Els dentistes deien que tenien un blanc i forma quasi perfectes.

He fumat i begut. A més he estat molt llaminera. No he aconseguit molta salut dental. A més les tinc molt desgasta des perquè apreto les dents. Encara que se’m va fer una fèrula de descarrega per quan dormia de nit, no vaig soportar això perquè mossegava més i tenia mal de cap.

Pateixo de migranyes. Encara que m’han donat diferents tractaments, no m’ho han solucionat. Amb el temps van a pitjor.