És curiós com venen els records. Llegint m’ha vingut el viatge a Mallorca, quan després d’instal·lar-nos vàrem anar a sopar, cercant on.
No puc assenyalar dates concretes, però pot ser fa uns trenta anys.
Rememora, amb aquest record, aquell viatge.
La mare em va donar cinc mil pessetes pel meu aniversari, que és al juliol, i a l’aeroport vaig comprar, amb aquella quantitat una càmara de fotos compacta, de Kodak.
Crec que barrejo records. Se’m fica al mig el viatge a Madeira. Pot ser.
Si pogués veure els àlbums de fotos d’un i altre viatge podria concretar dades.
Als dos, aquella càmara va ser molt funcional.
En aquells temps, jo tenia una reflex Ricoch i una càmara de vídeo Sony, però no les vaig portar per comoditat.
Van ser viatges amb avió i organitzats.
A Mallorca vàrem fer algunes excursions.
La primera nit no podíem dormir. Un soroll a un moble ens ho va impedir. Al día següent ens van donar una habitació millor, amb terrassa.
Com sorgeix un record. És curiós.
La papereria Tsubaki, de Ito Ogawa. Ha estat el detonant.
En el moment que ella surt a sopar. Llegint he visualitzat aquell moment. Nosaltres vàrem sopar pizza.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada