Salta al contingut principal

Lletres 9

 On era fa cinquanta anys

1974, 2 de febrer.

A Osca. Estudiant a l’escola universitària del professorat d’EGB.

Fent el primer curs.

Al juliol faria vint anys. Aquest any faré setanta.

Recordo la meva vida refent, perquè no puc reviure amb certesa.

Estava deixant una relació. O encara no. No ho puc reconstruir.

No tinc dates certes del meu procés. Segurament, encara hi eren junts. Va ser aquell hivern quan em va decebre.

No val la pena remoure més.

Ens van distanciar.

Quan vaig fer vint-i-un ja no teníem contacte.

I encara en calia fer tercer per poder disposar de una acreditació de mestra.

Avui hi ha un aniversari un noi que era políticament implicat i al que li van atribuir un asesinat, i el van aplicar la pena de mort.

Moltes vegades no tinc consciència de que van viure sota una dictadura que ens deixave sense marge.

Vaig viure moltes tensions familiars. Primer, amb catorze i després amb vint, per aquella relació.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lletres 44

Llums De cop, el nostre món és va aturar. Sant tornem-hi. Cinc anys enrere a casa. Aquest dia, al carrer. Pot ser volien veure com podem reaccionar. Recursos que ens calen. Contar a fer com la sopa de pedres del conte contat. Jo tinc, tu tens. Tenim. Sumar. Amb altres, com sempre, podrem. Són dies més llargs de llum natural. No tothom pot. Ens haurem d'ajuntar.

Lletres 48

Destrucció Destrucció Tot destruït Desfet Trencat Les guerres ho destrueixen tot Treuen la vida Treuen l'esperança Desgasten Trenquen I enforteixen aliances El desgast no es repara Els innocents ho pateixen Qui guanya les mana Té poder i abusa de'll Desconfio Perdo ganes Caure a la tristor de la desesperança Volem pau Tant costa guanyar-la?