Salta al contingut principal

Lletres 16

 


La nuesa.

El cos.

La mirada.


Ésser exposada.

Tenir a sobra els ulls d’un present infinit.

Ulls que visiten sales de museu.

Ulls que es troben aquell cos a les pantalles i reproduccions multiplica des.

Uns pits de dona.

Una mà que es recolça al triangle entre cames.

Uns peus amb pantufles de seda sense taló.

Una dona que contrasta el fons amb flors a les mans.

El pintor acaronant-les.

Un braçalet al clatell dret i una cinta prima del negre dels fons que confondria la mirada d’una dona que es confon.

Un quadre citat a la novel·la que estic llegint. La llibretera de París, de Kerry Maher.

Olympia, Manet.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lletres 61

 Les fulles. Les fulles cauen a terra. L’arbre es recull en si mateix. Quan la natura li crida, surten per gronxar-se al vent i vestir el tronc i les branques. Les arrels es posen en acció a tota màquina, per distribuir el processament de les substàncies que venen i van.

Lletres 44

Llums De cop, el nostre món és va aturar. Sant tornem-hi. Cinc anys enrere a casa. Aquest dia, al carrer. Pot ser volien veure com podem reaccionar. Recursos que ens calen. Contar a fer com la sopa de pedres del conte contat. Jo tinc, tu tens. Tenim. Sumar. Amb altres, com sempre, podrem. Són dies més llargs de llum natural. No tothom pot. Ens haurem d'ajuntar.