Lletres de fulles noves

 Arriscar-se. El risc. Viure en un estat d’alerta continuat. El risc imaginari o real. Tenir un lloc on sentir seguretat. Els límits marcats. Protegir-se d’una alteritat possible. Caure en el parany. El parany traçat des de les fissures amagades darrere de promeses, traçades amb destresa a dins d’un sistema difícil d’esbrinar.

 Tant de bo… Tant de bo la gent fos amable. Tant de bo ens escoltessin els uns als altres. Tant de bo viure fos possible a qualsevol indret. Tant de bo.

 Hereva d’un regne ample, on el català era per parlar. Descendent d’aragonesos i aragonesa de ple, sento a la parla la proximitat. A la franja ho parlen. Allà on vaig néixer s’han castellanitzat.

 Les fulles. Les fulles cauen a terra. L’arbre es recull en si mateix. Quan la natura li crida, surten per gronxar-se al vent i vestir el tronc i les branques. Les arrels es posen en acció a tota màquina, per distribuir el processament de les substàncies que venen i van.

 Diferent. Cuidat de ser diferent. Amaga la teva diferència i fes el que no cridi l’atenció en cap moment. Aprèn a amagar i sobreviuràs a un món gregari que viu mirant al del costat.

Cel. Tots tenim un cel a sobre. Allà dalt no hi ha fronteres. Els núvols van anant i es formen comptant amb corrents d’aire que els porten suau o amb força. Quan el cel es veu net, a altres llocs és diferent. Núvols amenaçant. Núvols blancs. La lluna i el sol els farà destacar.